Actualment, els Països Catalans ens trobem immersos en un moment de forta ofensiva contra la nostra llengua i cultura per part dels Estats Espanyol i Francès. Aquest atac és part clara de l’estratègia per avançar en l’aprofundiment de l’opressió nacional contra el nostre poble en un moment històric on els fonaments de l’Estat modern semblen esquerdar-se, i el propi model d’aquest esdevenint obsolet.
Aquella ofensiva centralista iniciada fa més de tres segles per, d’una banda, el jacobinisme francès i, per l’altra, a través del centralisme borbònic és recuperada en l’actualitat pels Estats capitalistes espanyol i francès. Aquests, essent instruments en mans i al servei de la burgesia estatal, pretenen reforçar aquelles velles estructures ja caduques per assegurar el manteniment de la seva hegemonia de classe sobre el nostre poble. Pretenent, així, acabar amb la nostra llengua i cultura per així eliminar la nostra identitat i amb ella el futur dels Països Catalans.
Els atacs a la nostra llengua i cultura són forts i continuats al llarg i ample de tots els territoris que conformen els Països Catalans:
· A les comarques de la Catalunya Nord -per efecte del jacobinisme- la voluntat d’extinció, per part de l’Estat Francès, de la nostra llengua ha estat un fet continuat des de l’inici de la dominació francesa sobre el Rosselló, ara fa més de 350 anys. Ara, però, amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha accentuat amb exemples com deixar de finançar la -ja de per sí- gairebé nul·la educació bàsica en català. Esta situació de falta de reconeixement institucional està portant la nostra llengua a la residualitat i la cultura catalana a un simple fet folklòric per atraure turistes al sud de l’estat francès.
· A la resta del país, baix opressió espanyola, on l’Estat fa onejar les seves insígnies de continuisme franquista a cop de sentència judicial, la situació no es troba molt millor que al nord dels Pirineus:
A les Illes Balears i Pitiüses, el govern del Partit Popular (PP) encapçalat per José Ramón Bauzá ha iniciat l’ofensiva més anticatalinista des de la transició intentant eliminar per complet el català de les institucions i la vida pública. Si amb això no n’hi haguera prou, el govern del PP està duent a terme una espanyolització dels topònims de pobles i ciutats arreu de les Illes, n’és un exemple el recent canvi de nom de la ciutat de Maó que, ara, oficialment s’anomena Mahón. D’aquesta manera, pretenen eliminar qualsevol rastre de catalanitat en aquesta part del nostre país.
Al País Valencià la situació no és millor. Després dels durs anys de la transició, coneguts amb el nom de la Batalla de València, el blaverisme anticatalanista i espanyolista va exercir un gran poder així i tot la resistència als carrers i a les escoles es va mantindre fins avui en dia, tot i així milers de xiquets i xiquetes no poden escolaritzar-se en valencià, el català de totes, per la alta d’oferta i d’inversió que el propi govern de la Generalitat provoca. A tot açò, se li ha de sumar la marginalització que la llengua sofreix als mitjans de comunicació i a les institucions fent de la nostra, una llengua que s’han de veure relegada a l’àmbit privat i familiar i no social.
Al Principat de Catalunya, tot i que el català es troba en una situació un poc millor és marginada en molts àmbits de la vida pública com els mitjans de comunicació, informació sobre molts productes o en parts de l’administració. Tot i això, l’aparentment imminent procés d’independència del Principat ha revifat l’immòbil objectiu del govern central d’acabar amb tot el que sosté la nostra identitat nacional.
El “ Reial Decret (14/2012 del 20 d’Abril) de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu”, més conegut com Decret Wert, no és més que una altra càrrega de cavalleria contra la màxima expressió de la nostra unitat com a poble, la llengua. El que no han aconseguit durant anys d’opressió nacional, negació cultural i intents de divisió lingüística, ho tornen a intentar ara rebaixant la nostra llengua a l’estatus de llengua de tercera a l`àmbit educatiu. Al Principat de Catalunya, el Decret Wert comportarà la fi de la immersió lingüística provocant que molts alumnes acaben la seva escolarització sense necessitat d’aprendre el català. Al País Valencià i a les Illes significarà un clar empitjorament de la ja pobre situació del català en els sistemes educatius d’aquestes parts del nostre país. Esta llei és un clar exemple que malgrat que institucionalment l’estat espanyol ens vulguin dividir en simples comunitats autònomes sap, perfectament, que els Països Catalans som un sol poble amb una sola llengua de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i deixa clar, per altra banda, que la llengua és un dels seus blancs principals a atacar per tal de destruir el nostre futur com a poble.
Però a les velles estructures al servei de la burgesia per subjugar el nostre poble, els Estats-nació, que -com apuntàvem- van camí de l’obsolescència -perdent cada cop més sobirania en pro dels actors supranacionals- s’hi ha afegit en els darrers anys un nou actor que amb l’excusa de la crisi econòmica va prenent cada cop més rellevància, la Unió Europea (UE).
Aquest reforçament de la UE dels darrers anys -precipitat ara am la crisi- comporta dues clares conseqüències negatives per a les classes populars catalanes: la pèrdua de sobirania econòmica i la pèrdua de sobirania nacional.
Per una banda, a tutela de l’Europa del capital a la que ens han abocat els polítics que ens governen -venent-nos-la com a l’única opció viable per a buscar l’eixida a la crisi- ens porta cap a un crua realitat social i pobresa econòmica amb l’obligació d’efectuar retallades en la despesa pública per contenir el deute dels estats. Un deute que en la seva major part prové dels rescats bancaris, quan convé recordar que els bancs i grans empreses multinacionals són els únics culpables d’esta crisi capitalista. D’esta manera, la UE és sinònim de capitalisme salvatge i violent i de pèrdua de sobirania de les classes populars que veiem impassibles com la dictadura dels bancs i dels mercats ens ensorra cada dia més en la precarietat més absoluta. La UE és sinònim de dictadura econòmica davant la qual les classes populars catalanes no hi tenim res a dir ni a decidir, la doctrina neoliberal de Brussel·les actua amb total impunitat -baix l’argument de mesures de caràcter tècnic, irremeiables i que són la única sortida- per precaritzar més i diàriament, les vides del jovent dels Països Catalans.
Per altra banda, a través de la falsa creença de progrés mitjançant els fenòmens de la globalització i l’europeïtzació l’EU aprofundeix també en la presa de la nostra sobirania nacional. Aquesta concepció -dels polítics europeus- recau en que davant d’un món cada vegada més connectat, interdependent a nivell social, cultural i econòmic on les fronteres estatals són cada vegada més difoses -globalització- i que està en constant competició i reajustament dels pols econòmics i de poder cal apostar per la UE com a pol de força per mantenir l’hegemonia i poder europeu a nivell internacional. De fet, darrerament hem pogut veure com el mateix president de la Generalitat de Catalunya firmava que s’ha d’avançar cap a un “nou model d’independència” Artur Mas parlava definia la seva aposta no per la independència sinó per un model d’ “interdependència” de Catalunya amb Europa, deia defensar la idea de construir uns “Estats Units d’Europa” i reconeixia en el mateix discurs de final d’any que “projecte nacional i projecte social van lligats” Així doncs, és clar, l’aposta regionalista de Mas és d’una Catalunya dins la UE perquè les catalanes seguim oprimides nacionalment i social per un nou actor més gran, evolucionat i salvatge. On Mas i CiU volen que la burgesia catalana guanyi l’encaix dins d’aquesta elit econòmica europea que cada vegada tindrà un protagonisme més gran i dins del qual pretenen obrir-se lloc i no resignar-se a perdre influència quedant relegats a burgesia regional d’un país de la perifèria europea, intervingut i en profunda crisi com és Espanya.
De fet, ja podem veure i intuir algunes d’aquestes conseqüències que assenyalem, només cal fixar-nos amb l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEEU – Bolonya) recentment aplicat a l’ensenyament universitari. Encarant les carreres universitàries a servir el mercat laboral europeu -que s’està potenciant, com diem- es busca una fàcil mobilitat de les persones entres els països de l’UE per tal de satisfer les necessitats canviants dels mercats a cada moment. És per això que a l’ensenyament superior ja s’està potenciant la docència en anglès, deixant la nostra llengua -el català- en una situació encara més minoritzada. Aquest exemple és una clara mostra de la voluntat d’adoptar una cultura i valors europeus i potenciar les llengües comunes amb més influència (anglès, francèsi alemany) que no portaran altra conseqüència que, com dèiem, l’atac i minorització de la nostra llengua i cultura per aquelles de caràcter comú o dels països amb més influència a través d’un procés molt més subtil d’opressió nacional.
Davant d’això el nostre projecte polític és clar: l’emancipació nacional de la territorialitat completa del nostre poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, dels Països Catalans. Perquè el model d’independència de l’Esquerra Independentista no es basa en una suposada catalanitat històrica ni acceptem les fronteres pactades i imposades per Espanya i França. El nostre model d’independència és aquell que garanteix la supervivència i el futur per a les classes populars catalanes. Un projecte de futur integrador amb tots aquells territoris que -compartint les arrels culturals i lingüístiques- sabem que un encaix dins dels actuals estats opressors ni ens convenç, ni ens interessa, ni és possible. Perquè som conscients que l’única manera de preservar la nostra identitat com a poble i els nostres interessos és l’alliberament total del jou al que els Estats capitalistes espanyol i francès i la Unió Europea ens tenen sotmesos. Hem d’avançar, doncs, cap a la independència plena. On la nostra llengua i cultura siguen normalitzades per esdevenir motor de les relacions socials, laborals i humanes. Una independència plena a nivell nacional, però també social, econòmic i de gènere, que trenqui amb els rols del capitalisme i del patriarcat. Perquè al jovent dels Països Catalans, només amb la lluita indestriable per enderrocar els tres pilars bàsics d’opressió ens permetrà ser veritablement lliures. Perquè només lluitant tenim futur!
Contra Espanya, França i la Unió Europea
DEFENSEM LA LLENGUA, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS!
Només lluitant tenim futur!
Independencia. Socialisme i Feminisme.
Arran Llera del Ter 