Defensem el Ter: privatitzar és robar!

Aquests darrers mesos s’ha materialitzat la privatització d’Aigües Ter-Llobregat per part del govern autonòmic de Convergència i Unió. Fins fa poc, Aigües Ter-Llobregat era gestionada per una empresa pública, que s’encarregava de la gestió de l’aigua des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals d’aigua potable. Amb la ja coneguda excusa de la crisi i la falta de finançament de les administracions públiques, però, ha estat adjudicada a l’empresa Acciona com a mínim pels proper 50 anys.

A les comarques gironines ja fa temps que el jovent veiem el pobre estat en què circula el riu Ter. Els productes químics que hi són abocats i la sobreexplotació dels seus recursos hídrics fan que el mal estat de l’aigua sigui una evidència en molts punts del seu recorregut i pateixi una falta de biodiversitat cada cop més alarmant. Cal recordar, que a dia d’avui són molt pocs els dies de l’any en què el Ter compleix el cabal ecològic de 3 metres cúbics al seu pas per Girona, tal i com marca un decret franquista de l’any 1959 que encara no ha estat actualitzat. Una vegada més, el govern de CIU en comptes d’invertir recursos per millorar el cabal del Ter i la qualitat de la seva aigua empitjora una situació que ja ve d’enrera amb una privatització que només farà que minvar els recursos destinats a la gestió de la conca del riu més important de les nostres comarques.

S’ha de tenir en compte que, malauradament, aquesta situació no és nova. El riu Ter fa anys que està castigat per la contaminació i el mal ús de la seva aigua, així com pel transvasament de part del seu cabal cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que té lloc a l’embassament del Pasteral, a la Cellera de Ter (la Selva). Aquest transvasament troba els seus orígens als anys 50, en què el consistori barceloní va veure com no podien cobrir les necessitats de la població de la ciutat només amb l’aigua del riu Llobregat.

El Ter ha viscut situacions límit com quan es va decretar la situació d’excepcionalitat en fase dos fa cosa de 5 anys. Organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua no fan passos per millorar aquesta situació, i és per això que la societat civil s’ha manifestat en diversos moments dels últims anys per a denunciar una situació que es podria considerar d’insostenible. Plataformes civils com la Plataforma del Ter arriben fins i tot a denunciar l’ACA l’any 2008 per l’incompliment del cabal ecològic i de la Llei del transvasament.
Des d’Arran comarques comarques gironines creiem que el riu Ter és un element fonamental per la diversitat ecològica dels diversos i rics ecosistemes de les nostres comarques. Per això pensem que l’administració dels recursos hídrics del Ter no pot caure en mans d’una empresa privada que en la gestió del riu només hi busca els màxims beneficis econòmics sense tenir cap tipus de consideració per la qualitat de l’aigua i el seu entorn.

Imatge

D’aquesta manera, apostem per una gestió pública d’Aigües Ter-Llobregat que, conjuntament, amb un augment de la inversió i el respecte necessari pel riu Ter, permetin millorar la lamentable situació en què es troba actualment.

D’altra banda, malgrat que els nostres polítics ens vulguin fer creure que la privatització d’Aigües Ter-Llobregat és efectuada només per obtenir recursos econòmics ràpids degut a la falta de liquiditat de la Generalitat, aquesta i la resta de privatitzacions que s’estan duent a terme, tenen un caràcter ideològic marcadament classista. La Unió Europea, amb la total complicitat dels governs espanyol i català, està imposant a les classes populars un conjunt de retallades i privatitzacions dels serveis públics, entre ells la gestió de l’aigua, amb la excusa de contenir el dèficit públic. Dèficit, que en cap cas hem creat les classes populars dels Països Catalans i que prové dels únics responsables de la crisi que estem patint: bancs, caixes i grans empreses. I precisament perquè sabem que és una opció política i en cap cas una solució de responsabilitat que busquem alternatives que no posin el futur del riu Ter –amb tot el què això comporta per les nostres terres i el model agrícola que se n’abasteix– en mans dels interessos del capital privat.

Una vegades més, som els més dèbils, el jovent de les classes populars, els que patim els efectes d’un capitalisme cada cop més neoliberal i violent. Aquest mes de gener l’aigua de les nostres llars s’apujarà fins a un 27% com a efecte col•lateral de la privatització d’aquest important recurs. A l’altra banda, hi ha els que tot i haver provocat la crisi es beneficien d’aquesta i no pateixen els seus efectes. N’és un exemple, el senyor Ferran Rodés que ha aprofitat el seu càrrec del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya per afavorir Acciona en l’adjudicació de les aigües Ter-Llobregat, empresa del qual és accionista i membre del consell administrador.


És per tot això que el jovent de les comarques nord-orientals i d’arreu dels Països Catalans no ens quedarem de braços plegats mentre observem com el capitalisme, amb la total complicitat d’aquelles persones que tenen interessos totalment oposats als nostres, destrueix el nostre territori. 

Perquè amb l’aigua dels nostres rius no s’hi juga: privatitzar és robar. 
Només lluitant tenim futur! Visca la terra!

Assemblees d’Arran de les comarques gironines

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s