El Casal Popular de Joves el EL MOLL ja és una realitat!

El passat dissabte 26 d’octubre es va inaugurar el Casal Popular de Joves de Celrà. Aquesta data va ser la culminació d’una iniciativa que s’ha dut a terme des de la mateixa inquietud juvenil, des de la pròpia base de les joves del poble que sentien com una necessitat pròpia l’autogestió de la seva activitat diària. Però, d’on sorgeix el Casal Popular de Joves el Moll?
Tot va començar en una reunió del Jovent de Celrà quan, tot parlant de les mancances que tenia el moviment juvenil del poble, va sorgir la idea de crear un espai autogestionat per les mateixes joves. Des de bon principi va ser de consens que s’havia de liderar el projecte des del mateix Jovent, ni apropiar-nos exclusivament d’un espai que havia de ser del poble. Antigament, a Celrà ja hi havia hagut altres experiències semblats que al nostre entendre no havien acabat de funcionar. Vam analitzar els possibles errors que s’havien comès, amb el valor afegit que hi havia membres del Jovent que havien format part d’aquests diferents espais. Finalment, vam creure convenient obrir el projecte a totes les entitats juvenils del poble (Associació Juvenil Esplai Celrà, Taxeks, Jovent, Arran Llera del Ter, SEPC IES Celrà i l’Assemblea de dones Goges).
No volíem només un espai de trobada juvenil, sinó que teníem molt clar que calia fer un pas endavant i anar més enllà de la tinença i gestió d’un espai propi. La nostre intenció era i és, fer del Moll un casal democràtic i involucrador, on totes les joves del nostre poble hi tinguin cabuda i s’hi puguin expressar amb naturalitat, fer-hi activitats, amistats, resoldre inquietuds, formar-se, etc. Teníem i tenim molt clar que havia d’estar gestionat des de les pròpies joves, ja que creiem que l’autogestió és la forma que respon als interessos que actualment tenim com a joves, l’eina per la transformació social de Celrà i perquè el Moll aconsegueixi ser el punt de referència cultural i social per a tot el jovent celranenc.
Així doncs, veiem la creació del CPJ el Moll com una oportunitat per tal de fer que el teixit associatiu juvenil de Celrà, val a dir que ja molt actiu en l’actualitat, continués creixent i arrelant al poble, per dotar-lo de la vitalitat necessària i l’empenta suficient com perquè fos imparable. No va ser un procés fàcil, els referents que teníem eren pocs o llunyans. Amb la imaginació per bandera ens tocava crear un model que encaixés totes les entitats juvenils del poble en un mateix espai, que fos obert alhora al jovent celranenc i les seves necessitats i on tothom s’hi sentís a gust.
I d’aquest procés democràtic i assembleari en va sorgir el Moll, que a dia d’avui, podem dir, amb gran orgull, que ja és una realitat; i encara més important, podem dir que és fruit de l’esforç de les joves, sorgida des de la base i no des de cap política externa a la realitat juvenil celranenca. Es fa necessari remarcar, però, el consell diari de la tècnica i la regidora de joventut; que han sabut escoltar-nos i alhora guiar-nos en aquest procés per tal que entre totes les joves implicades en el procés aconseguíssim fer arribar el Moll on és ara. 
Sabem que no serà fàcil, que hem d’aprendre dels errors del passat per fer que el futur del moviment juvenil celranenc sigui fructífer, productiu, integrador i creatiu. D’empenta no ens en falta i, sobretot, tenim molt clar que haurem de ser els primers a demostrar un gran compromís i una gran responsabilitat. És per això que convidem a totes les persones del poble, joves, infants, persones adultes o curioses que vulguin conèixer el Moll de primera mà, participar de les activitats que properament organitzarem i –en últim lloc, però no per això menys important– implicar-se en un projecte que vol consolidar-se i canviar d’arrel la seva realitat més propera: el nostre poble, Celrà.

ImageImageImage

Ruta en BTT pel Camp d’Aviació de Celrà-Bordils

Avui diumenge 14 de 2013, ARRAN Llera del Ter organitzàvem una ruta en bicicleta de muntanya pel Camp d’Aviació de Celrà-Bordils. La idea sorgeix de la voluntat de commemorar el 20 aniversari de la mort de Guillem Agulló, militant de Maulets assassinat en mans de feixistes al País Valencià.

aviacio

Malauradament, la lacra del feixisme no ha desaparegut dels carrers i les institucions dels Països Catalans. Els exemples són molts: des de PxC i el comportament dels seus regidors, arribant a agredir a membres d’altres formacions, a reunir-se amb els neonazis grecs d’Alba Daurada, etc. fins a organitzacions juvenils que gaudeixen d’una total impunitat per estendre les seves idees racistes i feixistes i agredint a joves i a immigrants sense cap mena de problema.

Des d’ARRAN Llera del Ter pensem que cal conèixer el terror del franquisme, el feixisme i el nazisme per a que no es tornin a cometre mai més els errors que es donaren i que van dur a les situacions que tots coneixem. L’exemple més pròxim del que disposem és la relativament recent Guerra Civil espanyola (1936-1939), la dictadura franquista i la simulació de transició que ens intenten fer creure que s’ha donat.

Així doncs, davant la necessitat de recuperar la memòria històrica dels nostres pobles, vam creure convenient de fer conèixer el què va succeir d’una manera tant pròxima com veure el Camp d’Aviació de Celrà-Bordils en primera persona per tal de saber com la població convivia amb el perill dels bombardeigs, com van haver de refer les seves vides per culpa de la Guerra Civil o com van fins i tot haver de canviar el seu mode de subsistència -eminentment agrícola.

Una trentena de persones de diferents pobles de la Llera del Ter han assistit a la ruta i han pogut gaudir de les explicacions històriques de’n Xevi Jou; veí de Bordils i professor de l’Institut de Celrà (al que assisteix pràcticament tot el jovent de la Llera). Hem aprofundit en els seus inicis, en com la seva construcció va suposar un trasbals pels habitants de la zona, de la importància geoestratègica de la Llera i en l’organització pròpia del camp: els quartels, el polvorí, els refugis…

Donem gràcies a tothom qui ha vingut i encoratgem a tothom qui vulgui saber més sobre aquest aspecte que visiti la pàgina web del Taller d’Història de Celrà, on es resumeix el que hem pogut parlar avui amb en Xevi Jou; així com el llibre de l’Artemi Rossell (membre del Taller d’Història de Celrà) anomenat “El Camp d’Aviació de Celrà (1936-1939)”.

btt

Escoltant les explicacions de’n Xevi Jou

btt1

Un dels refugis visitables

btt2

Abans d’entrar a un dels refugis

btt3

Preparant l’esmorzar

btt4

Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista: desobediència feminista!

El 8 de Març és el dia en que els governs i totes les institucions que representen es posen les caretes de la igualtat i la paritat i ens fan creure que la seva feina ens porta pel “bon camí”, que amb el seu treball canviarem les coses i avançarem cap a “la igualtat i la no discriminació de les dones”. Però en realitat no pretenen més que distreure’ns i enganyar-nos. […] Ens enganyen dia a dia, i això té un nom. Es diu Patriarcat. Un sistema d’organització social basat en la coerció d’una part de la població sobre tota la resta; un sistema de símbols, institucions i relacions basat en la dominació, que el sistema capitalista ha utilitzat per poder mantenir-se com a sistema hegemònic sense veure perillar la seva estructura. […] I és per això que aquest 8 de Març el jovent dels Països Catalans vam sortir al carrer a plantar cara a l’ofensiva patriarcal i capitalista perquè no deixarem que el sistema Patriarcal ens dicti com ens hem de comportar, pensar o actuar, i lluitarem cada dia per reivindicar els nostres drets. Perquè com a joves sabem que cada dia és 8 de març, i ho demostrarem. Hem pres la decisió de lluitar pel feminisme, i tenim clar que la revolució o serà feminista o no serà.

Podeu llegir el manifest complet en motiu del 8 de març aquí, així com podeu veure les cròniques dels diferents actes que es van dur a terme arreu dels Països Catalans aquí i aquí.

La nostra humil contribució al conjunt d’actes duts a terme en motiu del dia de la dona treballadora van ser uns centenars d’octavetes que es van repartir pels comerços de la Llera del Ter on hi apareixien frases feministes o poemes d’autors i autores dels Països Catalans compromesos amb el feminisme , tals com Maria Mercè Marçal o la Montserrat Roig. En podeu veure una mostra a continuació.

Imatge

Èxit de la vaga d’estudiants del (27) i 28 de febrer

l dia s’alçava el dijous 28 de febrer però era una jornada diferent: els instituts i universitats dels Països Catalans estaven buits i els carrers s’omplien a mesura que les hores passaven. Després de mesos de feina i molta preparació començava el que vol ser la punta de llança d’un segon semestre mogut i combatiu: arribava la vaga d’estudiants arreu del territori i a alguns llocs, com al País Valencià o l’IES Icària de Poblenou, vaga de 48 hores.
 La Llei Wert, els pressupostos que anuncien noves retallades, l’eliminació de beques als ensenyaments post-obligatoris, l’augment de les taxes universitàries, la pèrdua de democratització als òrgans de govern dels instituts i universitats, el constant atac que rep el català arreu del territori… Els motius per convocar una vaga estudiantil, una vegada més, eren més que sobrers.
En general, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, valorem molt positivament el seguiment que ha tingut aquesta nova jornada de lluita que, en llocs com València o Castelló, ha arribat fins i tot a tindre una durada de 48h. Les aturades de classeshan tret el jovent al carrer i han esdevingut ocupacions massives i lluita contra aquest sistema injust i opressor arrer dels Països Catalans.
Les assemblees de facultat, els sindicats i distints grups autònoms, han participat conjuntament per tal de mostrar que l’estudiantat, i cada persona que dóna suport a la universitat pública, està en contra de tot el seguit de polítiques i mesures neoliberals que ens estan imposant: des del pla Bolonya, a l’Estratègia Universitat 2015, tot passant per la nefasta reforma de la LOMQE.
A l’IES de Celrà, les convocatòries que es van fer públiques van ser les següents:
Imatge
Per saber com va anar la vaga a la resta dels territoris dels PPCC, podeu consultar-ho aquí.

Arran amb el SEPC i el moviment estudiantil en la jornada de Vaga del 28 de febrer

Aquest 28 de febrer els i les estudiants d’universitats i instituts dels Països Catalans ens trobem en una altra jornada de vaga i lluita en defensa de l’educació pública. Aquesta vaga, ve convocada després d’uns mesos en què el govern espanyol ha intentat malmetre encara més la nostra educació pública i suprimir el català de les escoles. L’inici de tramitació de la Llei LOMQE, més coneguda com a Llei Wert, és una clara agressió a la nostra llengua i intensifica encara més el procés de mercantilització i retallades en que ja estava sotmès el nostres sistema educatiu.

Els i les estudiants d’universitats i instituts del nostre país observem que la ja de per sí deficitària inversió en educació pública s’ha reduït encara més els últims mesos. Les retallades pressupostàries aplicades als instituts públics del nostres país han provocat que molts d’aquests centres hagin de fer classes en situacions precàries: sense calefacció, en barracons mal condicionats, classes massificades de més de 35 alumnes, no substitució de professors quan aquests tenen una baixa,etc. A les universitats del nostre país, el procés de privatització iniciat pel Pla Bolonya es veurà continuat per l’estratègia universitària EU2015 que pretén aprofundir en la mercantilització de la nostra educació superior. A més a més, aquest any s’ha aplicat una pujada de taxes del 66%, la més gran de la història del nostre sistema universitari, que ha comportat que la majoria de matrícules tinguin un preu superior als 2.000 €, provocant que molts joves no poguessin accedir a una plaça universitària per motius econòmics.

Malgrat que els polítics i rectors culpables de la destrucció de l’educació ens intentin vendre que és culpa d’uns moments puntuals de crisi en què tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, els joves i estudiants dels Països Catalans som conscients que les retallades en educació formen part d’una estratègia premeditada per aconseguir una educació superior elitista i on gran part de les classes populars no puguin accedir.

A part d’això, les retallades en educació també venen imposades seguint una dinàmica totalment classista que pretén que siguin les classes populars, en cap cas culpables de la situació de crisi capitalista que estem vivint, les que paguin el deute provocat per bancs, caixes i grans empreses. D’aquesta manera, el jovent dels Països Catalans no només estem sofrint una privatització de l’educació sinó que la patim al conjunt dels serveis públics com la sanitat, el transport públic, serveis socials, cultura, etc. Aquesta estratègia privatitzadora ve marcada per les directrius de la Unió Europea i l’FMI, amb el total consentiment dels polítics governants del PP i CIU, i vol aprofitar el moment de crisi per assolir un sistema de capitalisme salvatge en què la inversió pública es vegi reduïda al mínim i els grans capitals puguin saquejar, més que mai, els recursos de les classes populars.

Les lluites dels estudiants en defensa d’una universitat pública i allunyada del capital privat van totalment lligades a la lluita contra les privatitzacions i retallades que estan afectant el conjunt de serveis públics. Així, des d’Arran donem total suport al SEPC i a les assemblees de facultat que han convocat la vaga del 28 de Febrer i les mobilitzacions que es duran a terme els propers dies. Perquè els joves i estudiants no ens quedarem de braços plegats mentre els capitalistes arruïnen el nostre futur. El 28 de Febrer sortirem al carrer a cridar que volem una educació pública i ja n’estem farts de pagar el seu deute.

Per l’educació pública i popular: el 28 de Febrer Vaga d’estudiants!
Només lluitant tenim futur!

Imatge

Marxa en Defensa del Ter

Imatge

En el marc de la campanya “Defensem el Ter: privatitzar és robar” de les assemblees d’Arran de les comarques gironines; des de la Llera del Ter vam organitzar la Marxa en Defensa del Ter per tal de visualitzar un conflicte que creiem invisibilitzat: la privatització de l’aigua del Ter i les conseqüències que això té. Alhora, per parlar de com aquest fet agreuja la ja de per si pèssima situació de l’estat dels recursos hídrics del Ter, castigat des de fa dècades per un transvasament que es podria qualificar d’encobert per la poca repercussió social que té.

Es va sortir de la Plaça de l’Ateneu de Celrà a les 10.30, on es va llegir un manifest i on es va iniciar la marxa cap a l’Illa dels Salzes. Un cop allà, es va poder comptar amb la presència de membres de l’Ateneu Naturalista de Girona. Aquesta associació ha sigut l’impulsora de diverses accions per tal de defensar el cabal mínim ecològic del Ter al seu pas per Girona, que actualment s’incompleix. Vam poder parlar de com percebíem tots aquesta situació i de quines possibles accions i quina coordinació futura podria haver-hi per tal d’intentar millorar l’estat del riu, de l’ecosistema que gira al seu voltant i del model agrícola que d’aquest en depèn.

Un cop finalitzat el debat va haver-hi esmorzar popular pels i les assistents/es.

539569_376364489127554_1940988341_n

 

Ter

Defensem el Ter: privatitzar és robar!

Aquests darrers mesos s’ha materialitzat la privatització d’Aigües Ter-Llobregat per part del govern autonòmic de Convergència i Unió. Fins fa poc, Aigües Ter-Llobregat era gestionada per una empresa pública, que s’encarregava de la gestió de l’aigua des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals d’aigua potable. Amb la ja coneguda excusa de la crisi i la falta de finançament de les administracions públiques, però, ha estat adjudicada a l’empresa Acciona com a mínim pels proper 50 anys.

A les comarques gironines ja fa temps que el jovent veiem el pobre estat en què circula el riu Ter. Els productes químics que hi són abocats i la sobreexplotació dels seus recursos hídrics fan que el mal estat de l’aigua sigui una evidència en molts punts del seu recorregut i pateixi una falta de biodiversitat cada cop més alarmant. Cal recordar, que a dia d’avui són molt pocs els dies de l’any en què el Ter compleix el cabal ecològic de 3 metres cúbics al seu pas per Girona, tal i com marca un decret franquista de l’any 1959 que encara no ha estat actualitzat. Una vegada més, el govern de CIU en comptes d’invertir recursos per millorar el cabal del Ter i la qualitat de la seva aigua empitjora una situació que ja ve d’enrera amb una privatització que només farà que minvar els recursos destinats a la gestió de la conca del riu més important de les nostres comarques.

S’ha de tenir en compte que, malauradament, aquesta situació no és nova. El riu Ter fa anys que està castigat per la contaminació i el mal ús de la seva aigua, així com pel transvasament de part del seu cabal cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que té lloc a l’embassament del Pasteral, a la Cellera de Ter (la Selva). Aquest transvasament troba els seus orígens als anys 50, en què el consistori barceloní va veure com no podien cobrir les necessitats de la població de la ciutat només amb l’aigua del riu Llobregat.

El Ter ha viscut situacions límit com quan es va decretar la situació d’excepcionalitat en fase dos fa cosa de 5 anys. Organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua no fan passos per millorar aquesta situació, i és per això que la societat civil s’ha manifestat en diversos moments dels últims anys per a denunciar una situació que es podria considerar d’insostenible. Plataformes civils com la Plataforma del Ter arriben fins i tot a denunciar l’ACA l’any 2008 per l’incompliment del cabal ecològic i de la Llei del transvasament.
Des d’Arran comarques comarques gironines creiem que el riu Ter és un element fonamental per la diversitat ecològica dels diversos i rics ecosistemes de les nostres comarques. Per això pensem que l’administració dels recursos hídrics del Ter no pot caure en mans d’una empresa privada que en la gestió del riu només hi busca els màxims beneficis econòmics sense tenir cap tipus de consideració per la qualitat de l’aigua i el seu entorn.

Imatge

D’aquesta manera, apostem per una gestió pública d’Aigües Ter-Llobregat que, conjuntament, amb un augment de la inversió i el respecte necessari pel riu Ter, permetin millorar la lamentable situació en què es troba actualment.

D’altra banda, malgrat que els nostres polítics ens vulguin fer creure que la privatització d’Aigües Ter-Llobregat és efectuada només per obtenir recursos econòmics ràpids degut a la falta de liquiditat de la Generalitat, aquesta i la resta de privatitzacions que s’estan duent a terme, tenen un caràcter ideològic marcadament classista. La Unió Europea, amb la total complicitat dels governs espanyol i català, està imposant a les classes populars un conjunt de retallades i privatitzacions dels serveis públics, entre ells la gestió de l’aigua, amb la excusa de contenir el dèficit públic. Dèficit, que en cap cas hem creat les classes populars dels Països Catalans i que prové dels únics responsables de la crisi que estem patint: bancs, caixes i grans empreses. I precisament perquè sabem que és una opció política i en cap cas una solució de responsabilitat que busquem alternatives que no posin el futur del riu Ter –amb tot el què això comporta per les nostres terres i el model agrícola que se n’abasteix– en mans dels interessos del capital privat.

Una vegades més, som els més dèbils, el jovent de les classes populars, els que patim els efectes d’un capitalisme cada cop més neoliberal i violent. Aquest mes de gener l’aigua de les nostres llars s’apujarà fins a un 27% com a efecte col•lateral de la privatització d’aquest important recurs. A l’altra banda, hi ha els que tot i haver provocat la crisi es beneficien d’aquesta i no pateixen els seus efectes. N’és un exemple, el senyor Ferran Rodés que ha aprofitat el seu càrrec del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya per afavorir Acciona en l’adjudicació de les aigües Ter-Llobregat, empresa del qual és accionista i membre del consell administrador.


És per tot això que el jovent de les comarques nord-orientals i d’arreu dels Països Catalans no ens quedarem de braços plegats mentre observem com el capitalisme, amb la total complicitat d’aquelles persones que tenen interessos totalment oposats als nostres, destrueix el nostre territori. 

Perquè amb l’aigua dels nostres rius no s’hi juga: privatitzar és robar. 
Només lluitant tenim futur! Visca la terra!

Assemblees d’Arran de les comarques gironines

Xerrada sobre la LOMQE i botifarrada popular contra el ministre Wert

El passat diumenge 20 de gener l’assemblea d’ARRAN Llera del Ter i el SEPC de l’IES de Celrà vam organitzar una xerrada sobre la reforma educativa plantejada pel ministre d’educació José Ignacio Wert, a més d’una botifarrada contra aquest a continuació.

LOMCE4

Els actes van començar vora les dotze del migdia al Local Jove de Celrà amb la intervenció de Xavier Díez (d’USTEC-STes) , a continuació amb la d’Òscar Simón (profesor interí i activista per l’educació pública) i va cloure amb la d’una militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Les tres van anar enfocades a explicar com es veu afectat el sistema educatiu català públic per aquesta reforma, quins canvis es proposen, què poden motivar-los… i a respondre si realment garanteix un ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat. Després, hi hagué un petit debat entre els assistents i els ponents sorbe diversos dubtes que van sorgir.

En acabar la xerrada i per concloure l’acte es va fer una botifarrada popular contra el ministre d’educació Wert i la seva reforma per atemptar contra  el sistema català d’educació pública a la Plaça de l’Església de Celrà que es va allargar fins a mitja tarda.

El joven de la Llera del Ter valorem positivament l’interès de la trentena de persones que van assistir a l’acte i a la botifarrada ja que pensem que cal que tothom sàpiga fins a quin punt és perillosa aquesta proposta de llei i de quines maneres exactes ens pot afectar. És per això que continuarem treballant en aquest sentit, per continuar compartint visions critiques sobre el què passa dia a dia al nostre voltant i ens preocupa.

424544_365313846899285_249212886_n 543994_364975693599767_758468707_n

734592_364975533599783_1889285375_n

I, tanmateix, resistim!

Manifest de diferents entitats del poble de Celrà llegit en l’acte en suport als municipis declarats lliures i sobirans per dos joves militants d’ARRAN Llera del Ter. 

A principis del mes d’agost de l’any passat, al País Valencià es va aprovar el Decret de Plurilingüisme, reduint encara més les hores de docència de llengua catalana.

A principis del mes de desembre el ministre espanyol José Ignacio Wert va anunciar una proposta de llei, la LOMCE, que és un atac gravíssim al model d’immersió lingüística del Principat.
Fa pocs dies s’anunciava que el Govern de Bauzà posaria multes d’entre 500 a 5.000€ als directors dels centres educatius de les Illes Balears i Pitiüses que haguessin penjat llaços quadribarrats o negres a les seves façanes per denunciar les polítiques culturals genocides que els volen fer acatar.

Els greuges que podríem enumerar a la nació catalana i a la nostra llengua són incomptables. Som conscients però que cadascun d’ells ens referma en la nostra voluntat d’aconseguir una sobirania plena que ens permeti ser nosaltres els qui guiem el nostre destí. No volem que cap govern, l’espanyol, el francès o qualssevol altre; ni cap mercat financer dictin el nostre futur.

I, tanmateix, resistim. I ho demostrem dia a dia sortint al carrer i fent arribar les nostres veus allà on no volen ni imaginar-se-les. Ja sigui l’11 de setembre al Principat, a la manifestació de de les normes de Castelló, el 30 de Desembre a Mallorca…

Volien prohibir les consultes, i no ho van aconseguir. Volien fer-nos callar i les nostres veus sonen més fortes que mai. Ens volien passius, i tenim més ganes que mai de fer trontollar les estructures de poder que no ens deixen avançar.

La denúncia que l’advocacia de l’Estat espanyol ha interposat contra l’Ajuntament de Celrà és una mostra més d’aquesta voluntat de castigar exemplarment tot allò que no casa amb la seva idea d’Estat i totes aquelles accions que volen posar a l’ordre del dia la voluntat d’independència dels habitants dels Països Catalans.

Les entitats i organitzacions de la Llera del Ter sotasignants donem tot el nostre suport al consistori municipal, a l’entitat Celrà per la Independència (ANC) que va presentar la moció a l’Ajuntament, als altres municipis que estan al punt de mira de l’espanyolisme més ranci (Girona, Arenys de Munt…) i a totes aquelles persones que pateixen les conseqüències de la seva repressió. És al seu costat on ens podreu trobar.

Davant d’aquesta situació, pensem que només ens queda una sortida: la desobediència a les seves polítiques genocides, la denúncia constant de les injustícies que vivim cada dia, i que tots junts continuem caminant colze a colze per aconseguir la independència plena i real de la nostra nació.

Per la independència. El socialisme. I el feminisme. 
Països Catalans! Visca la terra!

Arran Llera del Ter
Assemblea De Joves Celrà
Coordinadora Obrera Sindical Comarques Nord-Orientals
Cuiners/es solidaris/es
Sepc Celrà